Juliasmells's Blog

Demasiado joven para morir

juliasmells — Wed, 22 Jul 2009 16:51:23 +0000

CRITICA DE TEATRO

«Julia Smells»

Texto y dirección: Jordi Casanovas. Escenografía: Xarli. Música: Enric Gómez. Intérpretes: Mia Esteve, Ruben Ametllé, Patricia Bargalló. Grec´09. Espai Lliure, 16-VII

SERGI DORIA

En poco más de un bienio, Jordi Casanovas ha puesto sobre los escenarios cuatro textos: «City/Sim City», «La Ruïna», «La Revolució» y «Julia Smells like teen spirit». La influencia de los videojuegos como vector social, la precariedad económica juvenil, la sociedad del simulacro y ahora la celeridad de la fama que convierte a sus perseguidores en seres para la muerte han cimentado la evolución creadora de este solvente autor y director.

Julia Smells (Mia Esteve) es una estrella del rock cuya ascensión fulgurante ha convertido en un icono que escucha ya los clarines del miedo escénico. Como aquella canción, Julia es ya «demasiado vieja para el rock and roll y demasiado joven para morir». Su decadencia todavía se mantiene en privado hasta que Jan (Ruben Ametllé) y Cris (Patricia Bargalló) le visitan para formar parte de su banda. Ambos son músicos y fans de Julia pero, aspiran sobre todo, a compartir podio con ella. El cebo de la fama sacaría a Jan del sombrío parking donde garabatea canciones que nadie escucha y Cris podría dar a conocer su pericia musical, sucediendo a Julia en el estrellato.

Jordi Casanovas, que es una promesa teatral que prefiere la maduración creativa que dan los años al éxito precipitado, proporciona en «Julia Smells» una reflexión sobre la función de los ídolos demasiado jóvenes y la sobrecarga moral de las plegarias atendidas que los acaba matando. Acuden a la memoria «Eva al desnudo», la figura de Kurt Cobain, la muerte reciente de Michael Jackson y todos esos homínidos de la Telebasura Triunfante que prefieren la fama rápida y el dinero a cubrir las etapas de la personalidad.

Con «Julia Smells», Jordi Casanovas se dirige a los jóvenes en su propio lenguaje. Una pieza oportuna y pedagógica.

L’ombra allargada de Kurt Cobain

juliasmells — Tue, 21 Jul 2009 22:51:06 +0000

En només tres anys ha estrenat set obres. Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha deixat de ser un emergent per convertir-se en un autor d’estrenes esperades amb expectació. Després de l’esplèndida La revolució, ha debutat al festival Grec amb Julia Smells, un thriller psicològic que aborda la caiguda d’una estrella del rock i l’obsessió d’una generació per conquistar la fama deixant de banda els principis ètics més elementals.
L’obra no pot ser més oportuna. Dies després de la mort de Michael Jackson i amb el model d’èxit ràpid que ofereixen apostes com OT obrint-se pas entre els joves, Casanovas incideix a l’Espai Lliure en el problema de la substitució de valors com l’esforç per altres que porten al reconeixement social per la via fàcil.

L’autor s’inspira en l’ascens i caiguda del líder de Nirvana, Kurt Cobain, i en el mite de La senyoreta Julia d’August Strindberg per construir una història de ficció desproveïda de qualsevol temptació documental. L’obra, escrita en català, usa l’anglès en les peces que els intèrprets canten en directe. Són temes nous, basats en el grunge i lligats a un drama que dibuixa el perfil d’una figura en crisi vital i d’idees.

Julia Smells (Mia Esteve) és una estrella del rock que sorprèn en la seva aparició tant per la frescor de l’estil com per l’actitud. Sense voler-ho, aconsegueix que una legió de fans la idolatri i intenti imitar-la. Ningú vol entendre que està desequilibrada. Ha perdut la il·lusió per la música i les relacions amb el seu entorn cada vegada són més agressives i complicades. Però els seus seguidors encara segueixen esperant més d’ella.

Aquesta insuportable pressió l’obliga a aïllar-se en una casa. Hi van a una audició per incorporar-se a la seva banda Jan (Rubén Ametllé), frustrat treballador d’un pàrquing que busca la glòria a qualsevol preu, i la seva nòvia Cris (Patricia Bargalló), una admiradora incondicional de l’estrella. A poc a poc, els personatges descobreixen les seves cartes, immersos en un duel de rebuig i de seducció.

FALTA LLIGAM
Tensió i intriga se succeeixen en una posada en escena amb un bon repartiment diferent de l’habitual de la seva companyia. Hi ha cert embolic i falta el lligam aconseguit en muntatges anteriors amb els actors de FlyHard, però l’obra posa el dit a la llaga en el problema d’una generació marcada per la falta de horitzons veritables.

César López Rosell
El Periódico 21/07/2009

ESTRENA EL PRÒXIM DIJOUS

juliasmells — Sun, 12 Jul 2009 22:53:58 +0000

ORIGINAL SOUNDTRACK

juliasmells — Wed, 01 Jul 2009 23:42:21 +0000

Aviat podreu baixar-vos de la web la banda sonora original de l’espectacle JULIA SMELLS like teen spirit composada per Enric Gómez i interpretada per Mia Esteve, Patrícia Bargalló i Ruben Ametllé.

UN SOMNI

juliasmells — Wed, 01 Jul 2009 03:48:26 +0000

Tinc tantes poques forces que donaré la raó en tot el que em digueu. No ens agraden els qui porten la contrària. No ens agraden però són els que estan més vius. Ells que tenen més força per llevar-se. Jo em quedo dormint. Ara mateix ja no puc fer cap altre cosa que dormir i aspirar a viure algun somni alleujador. La son no pot ser tan filla de puta com per seguir-me portant malsons.

PRIMERES RÈPLIQUES

juliasmells — Sat, 27 Jun 2009 01:47:52 +0000

JÚLIA no diu res. Se’ls mira.

JAN – Hem fet alguna cosa que no…

(pausa.)

CRIS – Vols que tornem a començar?

(silenci.)

JÚLIA es treu la guitarra de sobre.

CRIS - Perdona… És que estic nerviosa, és el primer cop…

JÚLIA es mira a JAN. JÚLIA se’n va indignada.

Iron Man Cover Gone Bad

LOOK OUT THE SHAPED MOON

juliasmells — Mon, 15 Jun 2009 22:22:53 +0000

ASSAIG MUSICAL, 11 de juny 2009

juliasmells — Sun, 14 Jun 2009 16:52:21 +0000

PRACTICE DUDE, PRACTICE

juliasmells — Wed, 03 Jun 2009 00:37:41 +0000

Primeres pistes dels assajos de JULIA SMELLS. Ruben, Mia i Patrícia tocant les primeres notes.

BLOW YOUR MIND

juliasmells — Fri, 22 May 2009 00:02:21 +0000

Em vull presentar amb força i energia i cara dura i falta de sensibilitat i fugint de totes aquestes coses que em poden mostrar dèbil perquè necessito rebentar una barrera impossible. Ningú m’ha dit que jo pugui pertànyer a aquest món, però a pendre pel sac, jo sóc aquest i jo em vull plantar aquí. Algun problema. No?. Em pensava.